Jordana Muñoz Basagoiti, Curs 2014-15
Resum del projecte:
Les leishmànies i sauroleishmànies són protozous que infecten a mamífers i rèptils respectivament, causant una sèrie de síndromes clínics depenent de l’espècie infectant. La seva classificació filogenètica ha patit molts canvis en els darrers anys degut a que la tècnica utilitzada fins ara en la seva identificació, el Multilocus Enzyme Electrophoresis (MLEE), és una prova fenotípica de tipificació que es basa en la classificació de soques segons el seu zimodema, definit per la mobilitat electroforètica dels seus isoenzims. Les tècniques moleculars i en especial el Multilocus Sequence Typing (MLST) es presenten com a mètode substitutiu en la seva caracterització tot i que encara hi ha una falta de consens sobre quin és el conjunt de gens òptim que permet obtenir una millor resolució a nivell d’espècie i infraespècie.
El treball present estudia la variabilitat intragènica de les seqüències codificants de la subunitat gran de l’ARN Polimerasa II (RPOIILS) i la Heat Shock Protein 70 (HSP70) sobre un conjunt de 33 soques de Leishmania i Sauroleishmania. Es presenta la relació entre les soques incloses amb un estudi de poblacions mitjançant l’anàlisi dels dos marcadors moleculars, que situen el taxó Sauroleishmania en diferents posicions evolutives. La comparació entre la tècnica de MLST i el MLEE mostra que l’ús dels dos marcadors moleculars és útil per a la identificació d’espècies i per estudis filogenètics però no per estudis epidemiològics, ja que no supera la resolució de l’actual gold standard.