Introducció: Cada any es comuniquen 10 milions de casos nous de tuberculosi (TB) al món. Existeix un tractament eficaç basat en la combinació de 3-4 fàrmacs. L’aparició en els darrers anys de soques multiresistents i extremadament resistents (MDR i XDR) fa necessari dissenyar nous esquemes de tractament que incloguin nous antibiòtics. La hipòtesis d’aquest treball és que determinar les corbes de letalitat pot ser útil per avaluar combinacions d’antibiòtics i optimitzar el tractament de la TB.

 

Objectius: 1. Determinar l’eficàcia per l’anàlisi de les corbes de letalitat, de tres combinacions de fàrmacs (amikacina-levofloxacino-linezolid; etambutol-levofloxacinolinezolid; amikacina-etambutol-levofloxacino) en aïllats clínics sensibles i aïllats clínics resistents de M. tuberculosis. 2. Adaptar el protocol d’anàlisi de les corbes de letalitat a l’estudi d’aïllats de M. tuberculosis.

 

Metodologia: 6 soques de M. tuberculosis resistents a isoniazida i rifampicina i 4 soques sensibles a tots els fàrmacs antituberculosos. Protocol de corbes de letalitat: cultiu en medi líquid MGIT durant 21 dies, amb subcultius en medi sòlid Middlebrook 7H11 i recompte de cfu/ml en els dies 3, 4, 5, 6, 8, 10, 14, 15 i 21. Anàlisi de les tres combinacions i de manera individual dels fàrmacs que les integren. Interpretació de sinergisme, indiferència o antagonisme.

 

1. Les corbes de letalitat de les combinacions AMK-LVZ-LZD, ETB-LVX-LZD, AMK-ETB-LVX presenten una relació d’indiferència en front tant de soques sensibles com de soques resistents de M. tuberculosis.

2. S’ha adaptat i estandarditzat la metodologia per analitzar les corbes de letalitat de fàrmacs sols i en

3. L’estudi de corbes de letalitat de fàrmacs sols i en combinació en front de M. tuberculosis seria una tècnica complementària a l’anàlisi amb el mètode del tauler d’escacs i a l’ús de models ex-vivo basats en macròfags humans de línia immortalitzada de cultiu cel·lular.