Eulàlia Sans Serramitjana. Curs 2012-13

Resum del projecte: Pseudomonas aeruginosa és el microorganisme predominant en les infeccions cròniques pulmonars de pacients amb fibrosi quística (FQ), causant un deteriorament de la funció pulmonar i a llarg termini, augmentant l’índex de morbiditat i mortalitat en aquests pacients. Les soques estudiades de P.aeruginosa presenten variacions genotípiques i fenotípiques manifestant dues morfologies: mucosa i no mucosa. El fenotip mucós és producte d’una sobreproducció de l’exopolisacàrid alginat i li confereix protecció enfront el sistema immunitari. La mucositat ha estat àmpliament relacionada amb la formació i estabilització del biofilm que a la vegada, dificulta la teràpia amb els antibiòtics[1]. Aquest microorganisme presenta una gran versatilitat metabòlica, plasticitat genètica i habilitat per adquirir gens de resistència localitzats en plàsmids i transposons d’altres bacteris gram negatius. Degut a totes les causes descrites, és important explorar possibles alternatives terapèutiques que millorin els tractaments actualment utilitzat per les infeccions causades per P.aeruginosa en malalts de FQ.

Hipòtesis: Les soques mucoses són més resistents als antibiòtics que les soques no mucoses; la colistina és l’agent antimicrobià alternatiu per al tractament enfront P.aeruginosa MDR (multidrug resistance); els antibiòtics nanoencapsulats presenten “in vitro” una millor activitat antimicrobiana en comparació amb els antibiòtics convencionals; en funció del fenotip (mucós/no mucós) les soques poden presentar diferències en la capacitat formadora de biofilm.

Objectius: Confeccionar una col·lecció de soques de P.aeruginosa procedents de pacients amb fibrosi quística; determinar la susceptibilitat als antibiòtics més utilitzats en clínica i determinarl’activitat antimicrobiana de noves formulacions farmacèutiques (nanopartícules NLC i SLN) enfront P.aeruginosa; avaluar la capacitat formadora de biofilm de les soques de P.aeruginosa de pacients amb fibrosi quística.

Metodologia emprada: Proves bioquímiques i morfològiques per confirmar la identificació de lessoques; determinació de la CMI (concentració mínima inhibitòria)pels mètodes de difusió disc-placa imicrodilució; exploració de la capacitatformadora de biofilm mitjançant mètodes quantitatius (tinció amb cristall violeta i ús de la resazurina).

Resultats i conclusions: Les soques mucoses presenten ,en general, més resistència a la tobramicina, amikacina, meropenem, imipenem, ceftazidima, aztreonam i ciprofloxacina; totes les soques de P.aeruginosa utilitzades en el nostre estudi són sensibles a la colistina i per tant, es confirma que aquest agent antimicrobià és l’ escollit per el tractament enfront les soques MDR; s’observa una lleugera millora “in vitro” de l’activitat antimicrobiana de la colistina nanoencapsulada en comparació amb la colistina lliure; totes les soques de P.aeruginosa seleccionades per el nostre estudi són formadores de biofilm. No s’observen diferències destacables en funció del fenotip. A les 48h d’incubació que correspon a l’etapa de maduració del biofilm, s’observa més quantitat de biomassa adherida. A les 24h d’incubació, s’observa una activitat metabòlica més elevada. Es pot concloure que la relació entre la quantitat de biomassa adherida i l’activitat metabòlica del biofilm bacterià format és escassa.